L'expressió "planta de tractament de drenatge" s'utilitza habitualment per descriure instal·lacions que gestionen l'escorrentia d'aigües superficials, anomenada aigua pluvial, o una barreja d'aigua pluvial i residuals. A diferència de les plantes convencionals de tractament d'aigües residuals, en què l'afluente principal és el clavegueram domèstic i industrial, les plantes de tractament de drenatge han de fer front a cabals i càrregues contaminants altament variables a conseqüència de les tempestes. La planta ha d'estar equipada amb la infraestructura i maquinària necessàries per suportar i gestionar l'entrada sobtada d'aigua i residus. Els processos tenen com a finalitat tractar l'aigua eliminant contaminants com sòlids en suspensió, hidrocarburs, metalls pesants i nutrients mitjançant separadors d'oli i aigua, filtració i ressonància. Abans que l'aigua es llanci, hi ha cossos receptors d'aigua. Els components clau d'aquest procés són els dipòsits o bessons de sedimentació. La recollida eficient del fang és un component necessari d'aquest sistema. És aquí on operen les rasquetes no metàl·liques Huake. Aquestes rasquetes són d'una qualitat excepcional i gran resistència a la corrosió. Estan dissenyades per funcionar en bessons amb canvis extrems del nivell d'aigua i amb sediments abrasius i materials corrosius procedents de carreteres i zones industrials. En les zones de fangs i sediments inferiors abrasius, les rasquetes Huake operen eficientment. L'aportació de rasquetes Huake a una instal·lació de tractament de drenatge d'un parc industrial il·lustra aquest fet. Les rasquetes sedimenten el fang i els contaminants. Ho fan després de pluges intenses i treballen per evitar l'acumulació de material que podria bloquejar el dipòsit i ralentir el tractament. Això garanteix que la instal·lació no superi els seus paràmetres ambientals d'abocament, protegeix els cossos d'aigua regionals de la contaminació i requereix una gestió gairebé constant, malgrat les condicions difícils i variables de l'afluència.