Els sistemes de rascadors per a aigües residuals químiques funcionen en alguns dels entorns més exigents imaginables, manipulant sediments carregats d'àcids, alcalis, dissolvents, metalls pesants i altres compostos complexos. El criteri de disseny fonamental per a aquests sistemes és una resistència extrema als productes químics per evitar la deterioració ràpida i l'error. Els acers inoxidables estàndard poden ser inadequats per a nombrosos ambients químics, ja que són susceptibles a la corrosió per picades i a la fissuració per corrosió sous tensió. Per tant, els sistemes de rascadors per a aplicacions químiques es construeixen gairebé exclusivament amb materials no metàl·lics avançats com el polietilè d'alta densitat (HDPE), el polipropilè (PP), el fluorur de polivinilidè (PVDF) i els plàstics reforçats amb fibra. Aquests materials es seleccionen per la seva inèrcia demostrada davant un ampli espectre de substàncies químiques agressives a diferents temperatures i concentracions. En un escenari com el d’una planta farmacèutica o de fabricació de productes químics especialitzats, el pH de les aigües residuals pot variar molt i contenir dissolvents agressius. Un rascador metàl·lic tindria una vida útil molt limitada, requerint substitucions constants i provocant aturades perilloses. Un sistema no metàl·lic, en canvi, ofereix un servei fiable i durador amb un manteniment mínim. A més, l'absència d'ions metàl·lics evita la contaminació del fang, fet que pot ser crucial si el fang requereix un tractament addicional o conté materials recuperables. Per als enginyers que especifiquen equips per al tractament d’aigües residuals químiques, triar un sistema de rascador amb la resistència química adequada és el factor més important per garantir la continuïtat del procés, la seguretat i un funcionament econòmic a llarg termini.